El Dofí Bernadí, era un dofí molt petitet i entremaliat en el que li agradava molt menjar sardines.
El dofí Bernadí vivia en una gran casa just devora de
El dofí Bernadí i els seus papes Elena i Serafí anaven sovint al restaurant “Grumer King”, a on feien les millors amanides de sardines de “Poble Llagosta”.
Un dematí el dofí Bernadí es va aixecar prest per anar a l’escola, avui anava a cercar-ho el seu amic el Dofí Joaquim i anaven tot sols cap a l’escola.
El dofí Bernadí es va col·locar el capell blau al cap i es va dirigir al carrer a esperar al seu amic Joaquim.
De camí a l’escola els dofins es varen topar amb un gran vaixell de color blanc
I el dofí Joaquim, que era molt intel·ligent li va contar en el seu amic que allò era un vaixell de creuer; un gran vaixell molt paraescut a una ciutat que visitava un caramull de ciutats quasi totes veïnes unes de ses altres, a ses que els viatgers podien visitar.
Els dos amics es fitxaren en el que humans els estaven observant en una de les cobertes principals del vaixell.
Es varen mirar divertits i varen començar a fer piruetes, entraven i sortien de l’aigua fent grans tombarelles a l’aire i de tant en quant botaven tan amunt tan amunt que els humans fins i tot arribaven a tocar-los.
La gent va començar a congregar-se a la coberta i se’n reia de les cabrioles dels dos amics, i els dofins Bernadí i Joaquim varem seguir animant en els passatgers del vaixell fins que s’adonaren conte que el sol ja estava molt endalt, lo que significava que s’havia fet molt tard, i arribarien tardíssim a classe.
Els dos amics varen enfilar en direcció cap a l’escola a tota presa i desprès de nadar molt varen veure l’escola darrera de la Muntanya de Coral, i cap allà varen dirigir les seves coes.
En arribar a l’escola es varen trobar un gran enrenou, ja que la senyoreta Mariajo, un preciós exemplar de tauró blanc, havia avisat a la policia de la mar quant va veure que els dos amics no apareixien, tenia por de que algun pescador sense escrúpols se'ls havia portat per exhibir en algun parc aquàtic.
Bernadí i Joaquim varen acceptar de bon grau que la senyoreta Mariajo els castigara a la piscina de pensar fins que els dos varen demanar disculpes sinceres i varen prometre que cada dia anirien directes a l’escola i no es distraurien mai en res ni en ningú que no coneguessin.
I així es com va esser el primer viatge de Bernadí el Dofí a la escola sense els seus papes Elena i Serafí, senyors de Dofí.
